Conservació

Des de La Sabina desenvolupem i col·laborem en diverses iniciatives de conservació amb el convenciment que les nostres activitats de guiatge fotogràfic hi estan estretament relacionades, a la vegada que conservació i fotografia es retroalimenten mútuament: si no podem mantenir els espais i la fauna que els habita difícilment els podrem fotografiar, al temps que la fotografia d’aquest patrimoni és una magnífica eina per donar-lo a conèixer.

Conservació de l’àguila cuabarrada

L’àguila cuabarrada és un dels rapinyaires  més amenaçades de Catalunya amb una població d’unes 65 parelles.

En un projecte pilot per conjugar la fotografia i conservació d'aquesta espècie, des de La Sabina i en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s'han detectat les molèsties que pateix una parella d’àguila cuabarrada de la zona i s'han pres vàries mesures correctores per minimitzar-les. S’ha arribat a acords amb caçadors per a excloure la zona de nius de la caça, amb el bisbat per a prohibir els petards en els casaments i esdeveniments en una ermita propera als nius, es realitza un seguiment de la parella i l’èxit reproductiu i s’ha instal·lat un Punt d’Alimentació Suplementària.

Totes aquestes actuacions han suposat que després d'anys de fracassar en la reproducció, des de l'any 2012 s’ha passat de 0 a una mitjana de 1,3 polls/any, sent la mitjana catalana de 0,7-0,8 polls/any.

Durant l'any 2019 estendrem les nostres accions de conservació a tota la província de Lleida amb finançament de la Fundación Biodiversitat (Ministerio para la Transicióm Ecologica) i el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de Catalunya). El projecte pretén consolidar i ampliar les accions realitzades en el projecte pilot de Fotografia i Conservació, exportar el model a una altra parella propera i realitzar estudis detallats sobre les parelles de tota la província per a la seva futura gestió mitjançant acords de custòdia i altres.

A la demarcació de Lleida hi ha 8-9 parelles que suposen les parelles limítrofs tant de la població litoral i prelitoral del sud de Catalunya (Tarragona) com de la Depressió de l'Ebre-Prepirineus (Osca). La importància de la conservació d'aquestes parelles rau sobretot en l'efecte tampó per al nucli de la població i el ser «punta de llança» per a l'expansió de l'espècie.

 

Febrer 2019

    

Ja hem començat a executar les primeres mesures de millora de l'habitat en el projecte de conservació de l'àliga cuabarrada a Lleida. Són actuacions, de moment puntuals, que esperem anar ampliant i tinguin continuïtat en el temps amb resultats a llarg termini. Hem llaurat i sembrat amb cereal antics camps que feia més de 30 anys que estaven abandonats i recoberts de matollars per tal que serveixin d'aliment a espècies-presa com perdius i conills. Amb la mateixa finalitat tenim dos rucs (properament en podríem aconseguir més) pasturant part de la zona de campeig de les àligues, prop de Montsonís, per tal d'obrir la vegetació i millorar l'hàbitat. També hem arreglat una bassa que ha de servir d'abeurador per la fauna, connectant també dipòsits que permetin mantenir el nivell d'aigua durant tot l'any. 

 

Abril 2019

El dia 24 d'abril TV3 ha emès una notícia sobre el projecte de conservació de l'àliga cuabarrada a Lleida i la millora d'habitat amb rucs per afavorir les espècies presa en un dels territoris d'una parella de cuabarrades lleidatanes.

Amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica:

Amb la col·laboración de:

                     

Estudi del plomatge de l'àguila cuabarrada

 

L’àliga cuabarrada és una espècie amenaçada objecte d’importants esforços de seguiment i conservació, i el projecte de Montsonís està aportant el seu gra de sorra amb una millora clara del seu èxit reproductor. D’altra banda, gràcies a la continuïtat de les fotografies, es pot fer un seguiment al llarg del temps aportant dades sobre individus i mudes per detectar canvis que altrament podrien passar desapercebuts (també s’està fent un estudi dels seus plomatges).

És per això que les fotografies que permetin visualitzar aquests canvis al llarg del temps són de gran ajuda. Si heu estat amb nosaltres fotografiant les àligues cuabarrades, fem una crida a la vostra col·laboració, aportant a l'estudi fotografies on el plomatge de cos i ales obertes per la cara inferior es vegi amb claredat.

Si hi voleu col·laborar, ens podeu enviar fotografies en una posició similar a les fotos de dalt  (important indicar la data i l'autor). En cap cas les fotografies es faran públiques i en cas que hi hagués interès en incloure alguna d’aquestes fotografies en una publicació sobre els plomatges, prèviament us demanaríem l’autorització pertinent.

Les fotografies les podeu enviar a una mida de 1600 pixels de costat llarg a fotos@lasabina.cat

Amb la col·laboració de:

Custòdia del territori

Som una entitat de custòdia del territori i com a tal tenim acords amb diferents propietaris i ens locals per a la gestió d’alguns terrenys per a la conservació i fotografia d’espècies. D’aquesta manera nosaltres podem dur a terme les nostres actuacions, al temps que afavorim la fauna i el propietari en treu també un benefici.

recuperació de basses als secans

L'abandonament de la ramaderia extensiva ja fa anys ha comportat amb el pas del temps la pèrdua de basses on abans hi anaven els ramats a assedegar-se. Moltes d'aquestes basses eren vitals per a la fauna que hi trobava indrets on reproduir-se (cas dels amfibis i invertebrats) o llocs on anar a beure i refrescar-se als dies més calorosos d'estiu (ocells i mamífers). Amb el finançament parcial de la Fundación Biodiversidad i el recolzament de l'Ajuntament de Balaguer hem endegat juntament amb la Societat Catalana d'Herpetelogia un projecte per a recuperar cinc d'aquestes basses als secans de La Noguera, prop d'on tenim alguns dels nostres aguaits fotogràfics. Un petit retorn en forma de millora d'hàbitat a aquests ambients durs i àrids, però també tan sorprenents

 

 

 

Setembre 2018

Després d'una primavera extremadament plujosa i d'alguns "impediments" de darrera hora -al juliol una parella de xurres fa ver el niu a escassos 250 m d'una de les basses!!!- finalment hem pogut iniciar les feines de restauració. S'ha impermeabilitzat la cubeta de les que tenien pèrdues, s'ha millorat la captació d'aigua per escorrentia superficial i s'ha facilitat l'accés a les que podrien ser usades pels ocells, rebaixant els pendents i eliminant l'excés de vegetació en alguns punts. En un bosc de ribera del riu Farfanya s'ha creat una bassa nova per amfibis excavant fins el nivell freàtic.

Abans de seguir amb les feines haurem d'esperar les tronades de tardor per assentar els treballs d'aquesta primera fase i seguir amb el projecte.

 

Novembre 2018

Les pluges de la tardor han començat a omplir les basses. De moment tenen un aspecte una mica desangelat. Esperarem a que s'assentin els material, s'assolin els sediments per fer una valoració d'aquesta primera fase i decidir les actuacions pertinents per encarar l'hivern i l'inici de la primavera de l'any vinent.

 

Febrer 2019

A finals de febrer hem netejat la bassa dels Pouets, a la partida de La Portella. Es tracta d'una interessant bassa picada a la roca d'uns 35-40 m3 que recull les aigües d'escorrentia d'una superfície d'uns 1500 m2 a través d'unes canalitzacions també picades a la pedra. La neteja s'ha fet amb voluntariat i estudiants de l'escola d'agrònoms i forestals de la Universitat de Lleida. Al cap de poc d'haver realitzat aquesta acció hem pogut  comptabilitzar tres exemplars de granota verda a la bassa.

 

Abril 2019

Incorporem una darrera bassa al projecte: la Bassa de les Franqueses. El principal objectiu és controlar al cranc americà per afavorir la reproducció dels amfibis. Eliminar-los serà pràcticament impossible, però amb una primera captura i el buidat de la bassa a la tardor per evitar que s'hi enterrin els crancs per hivernar, pot ser una manera de mantenirlos a ratlla. Hem buidat la bassa, amb una excavadora hem tret tot el fang que hem pogut (crancs inclosos) i hem construït una arqueta per facilitar el futur maneig de l'aigua. En una intensa jornada de captura  n'hem arreplegat vora 1.500!!

 

Juny 2019

(A la dreta, un torlit, una pollicada de perdius amb la mare i un botxí abeurant plegats. A l'esquerra, una posta de gripau corredor)

A finals de mes hem acabat el projecte de recuperació de les basses. Tot i que encara no s'han consolidat, ja tenim els primers resultats esperançadors pel què fa a l'ús de les mateixes per la fauna dels secans. Cinc de les 6 basses ja han estat colonitzades per amfibis (la granota verda, el gripau corredor i el gripau comú). De les dues que estaven pensades per abeurada d'ocells, una s'ha assecat a mitjans de mes i l'altra encara te aigua. Hem comptat 14 espècies d'ocells diferents i tres de mamífers que hi van a abeurar. Torlits, perdius, calàndries, xoriguer petit, cogullades ...En una (la que s'ha assecat) hi hem trobat petjades de xurra, tot i que no va sortir a la càmera automàtica.

 

Repercusió als mitjans

No podem estar més contents de la repercusió que ha tingut el projecte als mitjans. Alguns exemples:

TV3  /   El Segre  /   El Món   /   Nació digital   /   Vilaweb  /   La República   /   Ràdio Balaguer

 

 

Amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad, del Ministerio para la Transición Ecológica:

Xoriguer petit / Esparver cendrós

El xoriguer petit desaparegué de Catalunya a meitat dels anys 80 degut a la transformació de l'hàbitat bàsicament per intensificació de l'agricultura (transformació a regadiu, ús de pesticides, manca d'edificis vells on criar ...). Des de principis dels anys 90 i mercès a un llarg projecte de cria en captivitat i reintroducció, el xoriguer petit ha anat recuperant-se i en l'actualitat compta amb unes 160 parelles a Catalunya (un centenar als secans de Lleida). Entre d'altres, ha estat fonamental per aquesta recuperació habilitar edificis vells o altres de nova construcció perquè els xoriguers hi poguessin niar.

L’esparver cendrós és una espècie estival nidificant molt localitzada i escassa a Catalunya. Va estar a punt de desaparèixer de Catalunya, on va arribar a només dues parelles reproductores. Des de la Generalitat es va iniciar el 1986 una campanya de localització i protecció dels nius als camps de cereal, que ha aconseguit elevar a 60 el nombre de parelles que nidifica actualment a la Plana de Lleida.

Des de l'any 2012 muntem aguaits per fotografiar el xoriguer petit en les proximitats d'una de les colònies de cria de la Plana de Lleida i en els territoris de cria de diferents parelles d’esparver cendrós.

En contrapartida, col·laborem en la conservació d'aquestes espècies, amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat aportant material a les campanyes anuals de seguiment i conservació d’ambdues espècies.

Manteniment de canyets

Des dels anys 80 l'administració i entitats privades gestionen diferents canyets per aus necròfagues en punts de l'àrea de distribució d'aquests ocells. Aquests moderns canyets volien substituir als canyets tradicionals on es dipositaven els cadàvers de bestiar que moria als pobles de muntanya i que poc a poc havien anat desapareixent. Esdevingueren indispensables per la recuperació d'espècies com el voltor o el trencalòs.

Des de la seva fundació, La Sabina ha dut a terme la gestió turística de quatre canyets particulars per aus necròfagues el què ha permès tant la finalitat conservacionista dels mateixos com el seu finançament mercès a l'activitat fotogràfica.

Es dóna la circumstància que un d'aquests canyets és de gran importància per la població catalana d'aufranys arribant-s'hi a concentrar més de 60 exemplars en dates properes a la migració post-nupcial (recordem que la població Lleidatana és d'una seixantena llarga de parelles de les 80 i escaig del total de Catalunya).

Hacking d’òlibes

L’òliba és una espècie considerada vulnerable a Catalunya i en declivi a nivell europeu. El «hacking» és una tècnica per assentar individus en un territori on la població hagi desaparegut o disminuït, a partir de polls que són alimentats en un niu artificial abans d’alliberar-los al medi.

En col·laboració amb el Centre de Protecció de Fauna de Vallcalent (Generalitat de Catalunya) es realitzen regularment hackings d'òliba a Montsonís. A més de contribuir a la repoblació de l’espècie, també es divulga el coneixement i problemàtica de l'espècie entre la població.

Educació

Per tal de fomentar el coneixement de diferents aspectes del Patrimoni Natural entre el púbic generalista, hem desenvolupat algunes iniciatives lúdic-didàctiques com són, entre altres, el projecte «Terres de rapinyaires» concretat en el joc de cartes «Rapinyaires» , per conscienciar tothom sobre la riquesa que suposa tenir aquestes aus al territori, o els cursos on-line al voltant de l'estany d'Ivars i Vila-sana per recolzar les activitats presencials que des de la recuperació de l'estany organitzan EGRELL en colaboració amb el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana i d'aquesta manera contribuir a la difusió i coneixement dels valors naturals de l'espai i per tant a la seva conservació.